Partim de que hi han tres concepcions establertes sobre la discapacitat. La primera visió és la biomèdica, que estudia la discapacitat com a un fenomen biològic, exclusiu de l'individu, són els seus sistemes, les seves estructures que no funcionen bé, i per tant es cerca el mode de rectificar-les. La segona visió és econòmica, abans del capitalisme, les persones amb discapacitat treballaven en els estrats més baixos de la societat. Després de la industrialització, marcada pels seus temps de producció, aquestes van passar a ser declarades persones improductives, i derivades a la medicina com a un problema mèdic. I la tercera visió té a veure amb la concepció social del col·lectiu, ja que sovint s'empra una nomenclatura específica per a parlar de discapacitat extreta d'una visió mèdica rehabilitadora, normalment condicionada per la "lupa de la classificació" que sempre les observa per a que tornin a ser redreçades cap a l'ordre "normal", la plena funcionalitat i autonomia dins de la comunitat, destacant les dificultats exclusivament en elles i mai en l'entorn, ni en la gent que l'envolta. Sembla estrany que cada cop que ens referim a una persona amb discapacitat, fem servir mots que no són gens agradables, més aviat despectius com; discapacitat, persona amb disfunció, persona amb dèficit, retrassat, minusvàlid i altres.

Cal ser conscient de que és l'assimilació del propi imaginari social establert qui dificulta que totes les persones puguin dur una vida plena, els límits no existeixen fins que els assenyalem, els construïm. La condició humana es composa de moltes facultats i de moltes variables, i no per tenir una cama més implica estar més sencer, al contrari, cal veure què veig en l'altre que a mi em toca de tal manera que m'hi sento reflectit.

Puc fer-ho, ho faré, ho estic fent i m'ho mereixo, tinc un valor, no he comès cap equívoc. Les paraules antidiscapacitants poden ser inventades per a un mateix i utilitzades per a un mateix, aquestes poden ser-ne algunes, feu-les venir quan algú pretengui discapacitar-vos.

Referència "Fundamentos conceptuales de la terapia ocupacional" Gary Kielhofner. Panamericana, Buenos Aires, 2006

L'acció ha estat pensada per a inscriure's en el flux de desplaçament dels veïns i visitants de la vila de Puigcerdà un diumenge de mercat. Volem formular un interrogant cap a la societat en general amb la intenció de despertar processos d'autoconsciència vers qualsevol contingut en les etiquetes (estigmes), per tant és una intervenció en l'espai públic que es desenvolupa en la quotidianitat del passeig del diumenge al matí i en els processos de socialització vers la discapacitat, de manera que els hem proposat aquesta acció.

En aquesta intervenció hem escollit la cadira de rodes com a nexe central, és el símbol per excel·lència (el pictograma) present en gairebé tots els establiments, serveis públics, aparcaments, hospitals,...per designar que l'espai està adaptat, apartat per a les persones que no poden utilitzar el servei normal. També hem escollit l'etiqueta perquè la seva imatge genera una relació metafòrica entre la violència de l'estigma i el problema real.

T'hem convidat a escriure a l'etiqueta el teu concepte personal sobre l'estigma per a lligar-ho a la cadira de rodes sense condicionar els continguts perquè pensem que les significats també són construïts per una mateixa persona en funció de la seva experiència de vida. Fem fotografies durant l'acció per a tenir un registre del procés tot respectant els drets d'imatge, ja que el resultat possiblement serà exposat.

Hem volgut que la nostra acció fos catalitzadora per a repensar el concepte que tenim de la discapacitat, l'estigma i la violència dels sistemes de classificació.

El motiu d'aquesta acció neix en el marc d'un projecte transdisciplinar de teràpia ocupacional i pedagogies artístiques pensat per a treballar-lo a Xaouen amb les associacions per a persones i famílies amb discapacitat i tota la societat interessada del municipi. Com que estem en un punt inicial, de moment estem posant a la pràctica el procés d'investigació a partir de petites accions a Catalunya. Ens preocupa valorar en clau social el concepte de discapacitat i també la construcció subjectiva d'aquest, així com la percepció sobre els recursos i problemàtiques relacionades amb el tema. Creiem que el registre d'aquest esdeveniment mitjançant intervencions a diferents poblacions pot aportar un coneixement més ampli de la problemàtica.